dijous, 18 de febrer del 2010

Classes de repàs

Heu sentit mai a parlar d'aquella gent que es va treure el Certificat d'Aptitud Pedagògica "per si de cas"? Bé, doncs jo sóc una d'aquelles persones. Vaig pensar que si mai escassejava la feina, sempre podria fer de professor.

Aquest moment va arribar a principis del curs passat.

Vaig apuntar-me a llistes i van donar-me un número. Sóc el 70.385. Encantat. Alguns diuen que les matemàtiques són una ficció de l'home, una creació artifical que vam bastir per comprendre el nostre entorn. Que l'1, el 2, el 3 i el 4 només existeixen en la nostra imaginació.

Però per mi les matemàtiques són molt presents. 70.384 persones estan per davant meu, ocupant els llocs de feina que jo no tinc. Afortunats.

En un primer moment, no em vaig desanimar. Ja es posarà algú malalt. Alguna substitució caurà. Així que vaig beneïr les gelades i els constipats. Vaig emocionar-me amb la grip aviar. Vaig demanar a Déu que algun nen violent es presentés amb una escopeta a un col·legi i liquidés a mig professorat. Però res d'això va passar, i finalment vaig haver d'assumir la realitat: hauria de donar classes de repàs.

I això és el que faig. Per 12 euros l'hora vinc en bici a casa teva i ajudo al teu nen. Dia sí, dia també. Si el nen es posa malalt, no cobro. Si jo em poso malalt, tot segueix igual.

Ahir un dels nens em va preguntar quina era la meva feina de veritat. Tornant cap a casa vaig decidir plegar i marxar del país. Però en arribar vaig obrir un bloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada