L'últim dia vaig demanar a un dels nens que s'estudiés la lliçó d'història perquè volia comprovar els seus coneixements per l'examen de demà. Per descomptat, no s'ho ha mirat. No ho fa mai, i jo ja hi compto. En realitat, només li ho demano per obligar-lo amb sorprendre'm amb una excusa nova.
Quan tens una vida com la meva, aquests petits imprevistos són un regal del cel.
Avui m'ha dit que durant el cap de setmana va redescobrir un vídeo-joc antic i que no es va poder separar de la pantalla. No parlava d'un joc publicat temps ençà, sinó d'un al que no jugava des de feia molt de temps. Atenció, perquè el matís és important.
Potser pels seus professors aquesta no és una actitud adequada, però per mi és un bon senyal. En un món en el que les novetats sedueixen per la seva ràpida caducitat, no deixa de ser reconfortant que un xaval es molesti en tornar a un joc que ja s'ha passat anteriorment.
Mentrestant, la història pot esperar.
Quan tens una vida com la meva, aquests petits imprevistos són un regal del cel.
Avui m'ha dit que durant el cap de setmana va redescobrir un vídeo-joc antic i que no es va poder separar de la pantalla. No parlava d'un joc publicat temps ençà, sinó d'un al que no jugava des de feia molt de temps. Atenció, perquè el matís és important.
Potser pels seus professors aquesta no és una actitud adequada, però per mi és un bon senyal. En un món en el que les novetats sedueixen per la seva ràpida caducitat, no deixa de ser reconfortant que un xaval es molesti en tornar a un joc que ja s'ha passat anteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada