Els dilluns, els dimecres i els divendres dono classe en una biblioteca. La sala d'estudis és per a menors de 12 anys, però el nen en té 14 i jo 26. De moment ningú ens ha dit res. L'únic inconvenient amb el que m'he topat ha estat la bibliotecària dels divendres.
Porto fent classe allí des de l'octubre, i cada divendres la mateixa bibliotecària em fa la mateixa pregunta:
- Suposo que li estaràs donant classes a aquest nen, oi?
- No, senyora - tinc ganes de dir-li- l'estic persuadint per a que es deixi tocar la cuca. Però els nens d'avui en dia són difícils de subornar.
Òbviament, mai dic res d'això, i em limito a remugar un sí-és-clar cada setmana més i més incomprensible. Si us pregunteu el perquè de la meva ràbia continguda us donaré una resposta breu: la meva dignitat té un preu. 12 euros. Cada hora.
Porto fent classe allí des de l'octubre, i cada divendres la mateixa bibliotecària em fa la mateixa pregunta:
- Suposo que li estaràs donant classes a aquest nen, oi?
- No, senyora - tinc ganes de dir-li- l'estic persuadint per a que es deixi tocar la cuca. Però els nens d'avui en dia són difícils de subornar.
Òbviament, mai dic res d'això, i em limito a remugar un sí-és-clar cada setmana més i més incomprensible. Si us pregunteu el perquè de la meva ràbia continguda us donaré una resposta breu: la meva dignitat té un preu. 12 euros. Cada hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada